Un bon programa de compliment normatiu hauria detectat immediatament tals delictes

Introducció del “compliance” per a evitar l’apropiació i l’administració deslleial.

Considera el TS que l’ús d’un programa de “compliance” permet mitigar el risc de la comissió de delictes i exonerar a l’empresa i, si és procedent, a l’òrgan d’administració, de la responsabilitat penal dels delictes comesos pels seus directius i empleats.

L’Audiència va condemnar a l’ara recurrent, administrador d’una societat, per un delicte continuats d’apropiació indeguda i un altra administració deslleial, en haver-se quedat amb sumes destinades a l’empresa, així com haver domiciliat despeses personals en els comptes de la societat

Al·lega en el seu recurs, entre altres motius, que existint una autorització del soci únic en relació amb el patrimoni de la societat durant tot el període en què va ser Administrador d’aquesta, això exclou la tipicitat dels fets imputats a fi d’apreciar la concurrència aquell delicte.

La Sala,

en la seva sentència de 28 de juny de 2018, ho rebutja, ja que en aquest cas, qualsevol administrador que tingués autorització de gestió per la seva societat per a la qual treballa o a qui representa podria realitzar els actes dispositius que volgués en el seu propi benefici i en perjudici de la societat, sense que això suposés un delicte d’apropiació indeguda per entendre que està “autoritzat”. L’autorització que tenen els administradors societaris està dirigida a gestionar de manera diligent les societats per a les quals treballen o a qui representen.

Entén el Tribunal que el bon govern corporatiu de les societats exigeix que s’implantin i implementin protocols de bona gestió dels administradors de les societats mercantils, a fi que els seus gestors actuïn conformement a uns paràmetres que ja es van fixar l’any 1997 en el conegut “Codi Olivenza” i que s’ha reforçat amb la introducció dels programes de compliance en aquestes, que evitarien casos com el que aquí ha ocorregut.

El control intern mitjançant aquests programes té com a fi implementar en l’empresa un model d’organització i gestió eficaç i idoni, que permeti mitigar el risc de la comissió de delictes i exonerar a l’empresa i, si escau, a l’òrgan d’administració, de la responsabilitat penal dels delictes comesos pels seus directius i empleats.

En el present cas,

d’haver existit un adequat programa de compliment normatiu, la majoria dels supòsits, com l’apropiació de fons i abús de gestió, no s’haguessin donat, i no caldria esperar que, com en el cas jutjat, hagués hagut d’intervenir l’agència tributària per a, detectant el frau fiscal que també existia, acabessin per descobrir-se les apropiacions realitzades pel recurrent.

Ressalta el Suprem la importància que en les societats mercantils s’implantin aquests programes de compliment normatiu, no sols per a evitar la derivació de la responsabilitat penal a l’empresa en els casos de delictes comesos per directius i empleats, que serien els casos d’il·lícits penals ad extra , que són aquells en els quals els perjudicats són tercers/creditors que són subjectes passius per delictes com ara estafes, alçaments de béns, etc., sinó, també per a evitar la comissió dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, és a dir, ad intra.

Aquests programes permeten obstaculitzar la comissió de delictes com els aquí comesos (apropiació i administració deslleial) pels administradors que no donen rendició pautada de comptes als seus socis o administradors solidaris i que cometen irregularitats, que en alguns casos, com els aquí ocorreguts, són constitutius d’il·lícits penals.

Una bona praxi corporativa en l’empresa és la d’implementar aquests programes de compliment normatiu que garanteixin que aquest tipus de fets no es cometin, o dificultin les accions continuades de distracció de diners, o abusos de funcions.

A més, aquestes actuacions d’il·lícits penals com les aquí comeses poden donar lloc l’existència de responsabilitat civil, que en el cas que es tractés de fets ad extra o comeses enfront de tercers, i no enfront del patrimoni de la societat, faria néixer una responsabilitat civil amb càrrec a l’empresa per la via de l’art. 120.4° CP, que podria estar coberta per les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil que solen contractar-se per a cobrir aquestes eventualitats; pòlisses que, al mateix temps, podrien exigir la constitució dels programes de compliment normatiu per a minorar o reduir el risc de l’aparició d’aquest deure d’indemnitzar l’asseguradora a conseqüència de l’assegurament de la responsabilitat civil.

El programa de compliment el que trasllada a l’administrador societari que té al cap realitzar aquest tipus de conductes és saber l’existència d’un control que en el cas aquí analitzat, i que és el que va propiciar els actes d’apropiació i d’administració deslleial declarats provats

D’altra banda, el TS considera que,

en condemna per delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, els referits tipus, quant a modalitats defraudatòries, poden ser considerats de la mateixa naturalesa, i per tant, englobar-se en una única infracció continuada contra el patrimoni, amb el que estima parcialment el recurs rebaixant la pena.

Via: El Derecho

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.