Bloc Actualitat Cudós Consultors





¿Pagarà el treballador més IRPF si l’empresa li abona el plus per teletreball?

fiscal

La pandèmia i les seves conseqüències en la vida d’oficina segueixen plantejant seriosos dubtes en matèria de drets de treballadors. Un dels fronts normatius més complexos de resoldre és el fiscal. Les empreses hauran d’assumir les despeses que el treballador incorri a l’instal·lar el seu despatx a casa. Com la llum o l’Internet. Si el treballador rep més renda tots els mesos, ¿ha de pagar més IRPF?

¿Pagarà el treballador més IRPF si l'empresa li abona el plus per teletreball?

La qüestió es resol en un recent article publicat per CISS Fiscal, que analitza el règim de fiscalitat el teletreball a la llum de la nova normativa. Cal dividir els mitjans lliurats a l’empleat en dos grups: d’una banda, els equips i materials (ordinador, cadira, despatx …); de l’altra, la compensació de despeses (l’augment de la factura de la llum, per exemple).
Lliurament de mitjans, equips i eines

Quant als mitjans lliurats, article 11 de Reial decret llei 28/2020, de 22 de setembre, estableix el dret dels treballadors a distància a la dotació i manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat.

Això origina una renda per al treballador. A l’efecte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, tindria la consideració de rendiment de la feina subjectes a retenció o ingrés a compte, havent d’incloure en la declaració de la renda. Suposaria, per tant, una major tributació.

Aquesta retribució tindrà una naturalesa o una altra en funció de la forma en què es percebi. Així, podem distingir:

a) Renda dinerària: de conformitat amb l’article 42.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (en avant, LIRPF), ens trobem davant rendes d’aquesta naturalesa quan l’empresa lliurament a l’treballador imports en metàl·lic perquè aquest últim adquireixi els béns, drets o serveis (ordinador, telèfon mòbil, tablet, cadira …)

b) Renda en espècie: l’article 42.1 de la LIRPF disposa que: “Constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior a l’normal de mercat, tot i quan no suposin una despesa real per a qui les concedeixi “. D’això es desprèn que no constituirà rendiment de la feina en espècie si l’ús és exclusivament laboral.

El problema sorgeix quan l’equip o eina s’utilitza per a tots dos fins, personal o laboral, el que passarà amb força freqüència. En aquests casos caldria calcular el temps destinat a l’ús particular de l’treballador ja que només aquest té la consideració de renda de la feina en espècie. Sorgiria així un problema de prova tendent a demostrar el temps en què aquests equips o eines es destinen a l’exercici de l’activitat o a l’ús particular d’treballador.

Això a més, ens conduiria a una altra problemàtica: la valoració d’aquesta renda ja que l’article 43 de la LIRPF no conté una regla específica de valoració, de manera que hem d’acudir a la regla general continguda en l’article 43.1 de la LIRPF que disposa que les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal de mercat.

Per tant, ens trobaríem davant d’una problemàtica que encara no està resolta. Però si bé la Direcció General de Tributs encara no s’ha pronunciat a l’respecte, no es pot descartar la possibilitat que s’equipari a l’criteri que s’aplica als cotxes d’empresa, és a dir, considerar que els equips han estat cedits per a la seva utilització amb fins particulars tot període diferent a la jornada laboral, de manera que constituiria renda en espècie la disponibilitat fora de l’horari laboral. Suposant 1 jornada laboral de vuit hores, la seva utilització per a fins particulars es donaria els dissabtes, diumenges, festius i setze hores diàries en els dies laborables.

Una altra possibilitat, molt més beneficiosa per al contribuent, passaria per modificar la normativa de l’impost incloent entre els supòsits d’exempció dels rendiments de la feina en espècie el que ara ens ocupa.
Abonament i compensació de despeses

L’article 12 de l’esmentat Reial decret llei reconeix el dret a l’abonament i compensació de despeses en els següents termes: “el desenvolupament de la feina a distància haurà de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no pot suposar l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses relacionades amb els equips, eines i mitjans vinculats a el desenvolupament de la seva activitat laboral “.

Per tant, es tracta d’aclarir el tractament fiscal que reben les quantitats lliurades per l’empresa en metàl·lic per compensar determinades despeses en què el treballador incorre a casa, amb motiu de el desenvolupament de la seva activitat laboral, com pot ser la llum o la connexió a internet.

La clau en aquest punt serà determinar davant de quin tipus de renda ens trobem: si parlem d’un rendiment de la feina dinerari per l’import total compensat o, per contra, es tracta d’un mer reemborsament de les despeses satisfetes pel treballador. Aquesta qüestió no és insignificant ja que en funció de la consideració que se li doni existirà o no obligació de tributar.

Aquestes són les dues possibilitats:

a) Rendiment de la feina dinerari: en aquest cas, arribem a la mateixa conclusió vista a l’apartat anterior, és a dir, que per al treballador suposaria una major tributació a l’haver d’incloure en la seva declaració de la renda aquest rendiment de la feina diners sobre el que, a més, caldria practicar la corresponent retenció.

b) Reemborsament a l’treballador: a això cal citar la Consulta V0931-14, de 2 d’abril, en què es planteja, entre altres qüestions, la possible incidència en la tributació dels empleats de la compensació econòmica que l’empresa els satisfà per la despesa produït per la utilització per a fins laborals dels seus telèfons personals. Aquesta Consulta conclou que: “Pel que fa a la compensació per la despesa produït per la utilització de el servei de telefonia, si tal compensació es limita a reemborsar als empleats per les despeses ocasionades per aquesta utilització en el desenvolupament del seu treball cal afirmar que no comporta per a ells un supòsit d’obtenció de renda, és a dir, no s’entén produït el fet imposable de l’impost. Ara bé, si la quantitat satisfeta fos superior a l’import abonat pels empleats, l’excés constituiria renda gravable en l’IRPF amb la mateixa consideració de l’import satisfet per l’adquisició de l’propi telèfon mòbil: rendiment dinerari de la feina “.

En conclusió, en aquest supòsit la compensació no estaria subjecta a gravamen.

Els dubtes sorgirien a determinar l’import de la despesa incorregut pel treballador per l’exercici del seu treball, ja que a l’treballar, majoritàriament des de l’habitatge habitual, no es poden imputar totes les despeses a la feina a distància per la qual cosa novament, s’hauria discernir quina part d’aquestes despeses es deuen a l’exercici laboral i quins als fins particulars de l’treballador.

Aquesta és una altra qüestió que encara no està resolta en matèria d’IRPF. Novament, caldrà esperar per veure si es declaren exemptes aquestes rendes. O bé una altra possible solució passaria per establir unes quanties màximes exemptes de gravamen. Com passa en el cas de les dietes. Es tributaria, així, únicament per l’excés.

Via: Notícies Jurídiques

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.