La millora voluntària per incapacitat temporal per a accident de treball no aplica a una baixa per Covid-19

Són circumstàncies excepcionals les que assimilen a accident de treball els períodes d’aïllament o contagi per covid i, com a tal, no cal estendre-les a supòsits ni moments diferents dels establerts expressament.

La millora d’incapacitat temporal (IT) prevista en el Conveni col·lectiu marc estatal de serveis d’atenció a les persones dependents i desenvolupament de la promoció de l’autonomia personal, interpretat en relació amb els arts. 5 del Reial decret llei 6/2020 i 9 del Reial decret llei 19/2020, no és aplicable als treballadors de baixa per Covid-19. Així ho ha declarat el Tribunal Superior de Castella i Lleó, en una recent resolució.

Estableix el tribunal, en la seva sentència (disponible en aquest enllaç), com a primera raó per a negar la millora que es qüestiona, que són circumstàncies excepcionals les que assimilen a accident de treball els períodes d’aïllament o contagi per la covid-19 i, com a tal excepció, no cap a una extensió a supòsits en moments diferents dels compresos expressament en elles.

Si l’assimilació a accident de treball ho és exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, és perquè el legislador no ha volgut estendre a les millores voluntàries l’assimilació. D’haver-ho volgut ho hauria fet expressament, assenyala la sentència.

La normativa disposa que l’assimilació a accident de treball ho és exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, i distingeix l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social, en la qual es troba, entre altres, les prestacions econòmiques en situació d’incapacitat temporal; i, com una cosa diferent de l’anterior, les millores voluntàries.

Voluntat de les parts

Interpreta també la sala com va ser la voluntat de les parts i entén que difícilment podria ser la voluntat de les parts incloure en el concepte d’accident de treball l’assimilació avui debatuda perquè era una cosa que no existia amb caràcter previ.

A més, assenyala que el sol fet de treballar en una residència geriàtrica o de la tercera edat no suposa, per se, que tots els treballadors tinguin la condició de sociosanitaris i d’això dedueix -si s’inclouen expressament a uns i no a uns altres- que s’estan excloent a la resta.

Llegeix la senténcia

Via: Notícias Jurídicas

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.