Bloc Actualitat Cudós Consultors





Hisenda carrega una quarta part del seu alça fiscal a 1.700 empreses i 36.200 particulars amb rendes altes

fiscal
Hisenda carrega una quarta part del seu alça fiscal a 1.700 empreses i 36.200 particulars amb rendes altes

El Govern ha posat el focus en grans empreses i rendes altes per apuntalar la reforma fiscal que planteja per a 2021, i amb la qual espera recaptar 8.200 milions d’euros extra, com a senyal a Brussel·les que l’allau d’ajudes comunitàries no farà oblidar a país el seu compromís amb l’equilibri dels comptes públics. Així, una quarta part de l’alça fiscal recaurà en només 1.700 empreses i els 36.200 contribuents amb més ingressos de país.

Es tracta en realitat d’una adaptació parcial de la reforma tributària progressista pactada inicialment pels socis de Govern, però suavitzada en el marc de la pandèmia, segons va admetre ahir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Aquests són els canvis que introdueix:

Societats

La novetat en l’impost de societats és que l’Executiu reprèn la reducció de l’100% a l’95% en les exempcions sobre dividends i plusvàlues aplicades a les participacions de les empreses espanyoles en filials pàtries o estrangeres. D’aquesta manera, aquest 5% de beneficis fins ara exempts passaran a tributar a l’25% que marca l’impost. La modificació deixarà fora a les empreses amb una facturació inferior als 40 milions d’euros durant tres anys, per tal de mantenir incentius a la internacionalització de les pimes. El seu efecte es limitarà, de moment, a 1.739 grans empreses, de les 1,5 milions que hi ha registrades (bona part inoperatives), el 0,12% de l’total. Busca recaptar 1.520 milions.

Les empreses han criticat la mesura pel risc que infringeixi una doble tributació sobre els beneficis de filials estrangeres, gravades al país d’origen ia Espanya. El seu mer anunci en 2018 i 2019, va avançar el cobrament de dividends en els dos últims anys.

El Govern de coalició ha deixat de banda per ara, això sí, el seu principal objectiu en l’impost de societats: la fixació d’un tipus mínim de l’15% per evitar que les empreses, sotmeses a un nominal de l’25%, acabin pagant per sota d’aquest llindar aprofitant beneficis fiscals. El mínim seria de l’18% per a banca i les petrolieres, subjectes a un 30%.

IRPF

En el camp de l’impost sobre la renda, PSOE i Podem havien acordat una alça de l’gravamen de dos punts sobre les rendes de més de 130.000 euros i de quatre punts sobre les de més de 300.000 euros. Finalment, però, l’alça serà de dos punts a partir dels 300.000 euros d’ingressos anuals, el que només afecta el 0,07% dels contribuents, ha afirmat Montero. Com a resultat, el tipus marginal aplicat a aquest grup passarà en línies generals de l’45% a l’47%, si bé el llindar varia amb força entre regions i oscil·larà entre el 45,5% de Madrid i el 50% de Catalunya, per exemple.

En paral·lel, el Govern revisa la fiscalitat de l’estalvi, per incrementar el gravamen en tres punts a partir dels 200.000 euros. La mesura afectarà 17.000 contribuents, que aportaran 21 milions addicionals.

Entre totes dues mesures, la recaptació d’IRPF creixerà en 491.400.000 a costa d’36.194 contribuents, el 0,17% de l’total.

Patrimoni

Una de les principals novetats d’el pla de l’Executiu és que recupera l’impost de Patrimoni com una figura tributària de caràcter indefinit, ja que aquest havia estat abolit en 2008 i recuperat “temporalment” el 2013 per fer front a el cost de la crisi anterior. Des de llavors es venia prorrogant anualment fins ara, que torna a formar part de el marc fiscal estable. Més enllà, l’Executiu ha deixat finalment de banda la idea de Podem de crear un impost específic sobre les grans fortunes, si bé ha acceptat elevar la pressió fiscal que ja s’exerceix sobre elles a través de Patrimoni. En aquest camp, el pla pressupostari contempla una alça d’un punt en el tipus aplicat als patrimonis de més de 10 milions d’euros, el 2,5% a l’3,5%. Podria aportar fins a 339 milions a les arques autonòmiques, però no totes apliquen aquest gravamen.

Socimis

El pla pressupostari també eleva la pressió sobre les societats cotitzades d’inversió immobiliària, les SOCIMI, sobre les quals s’aplicarà una tributació mínima de l’15% sobre els seus beneficis no distribuïts com a dividend als seus socis. Es busca recaptar 25 milions.

Plans de pensions i assegurances

Seguint les recomanacions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l’Executiu ha optat per reduir els avantatges fiscals de què gaudeixen els plans privats de pensions. En aquest terreny, l’Estat deixa de percebre anualment 1.643.000 d’euros a l’no gravar les aportacions de 2,4 milions de beneficiaris d’aquests plans. Hisenda aspirar a recaptar 580 milions extra als el rebaixar de 8.000 a 2.000 el límit exempt, mentre que elevarà fins a 10.000 el llindar permès en els plans d’empresa per incentivar el seu ús. Montero va recordar que el 58% dels contribuents fa aportacions per sota de 1.000 euros i que, segons la Airef, el model actual beneficia bàsicament a les rendes altes perquè les baixes no són capaços de rendibilitzar l’avantatge fiscal.

En paral·lel, el Govern revisa la fiscalitat de les primes d’assegurances, que no ha patit variació des del 1998, elevant la seva gravamen de el 6% a el 8%. La xifra, destaca Hisenda, encara queda lluny de l’19% d’Alemanya, el 12% del Regne Unit o el 12,5% a l’21,5% d’Itàlia, però permetrà ingressar 507 milions més.

Sistema de mòduls

Encara que no té impacte fiscal, el Govern aprofita el pla pressupostari per prorrogar un any més el règim de tributació per mòduls en IRPF i IVA, evitant endurir el sistema -com porta previst legalment des 2018- per facilitar les coses a uns 500.000 autònoms en el context de la crisi.

IVA

Malgrat debatre internament, el Govern no elevarà finalment la fiscalitat de la sanitat i l’educació privades. En canvi, sense ànim recaptatori, i darrere de la salut alimentària, assevera Hisenda, el pla incorpora elevar el tipus d’IVA aplicat a les begudes ensucrades i edulcorades de l’10% a l’21%, el que llançarà 400 milions. Això sí, la mesura només afecta la seva compra en supermercats i comerços, i no a l’consum en bars i restaurants, per evitar-los el cop en plena pandèmia.

Fiscalitat verda

En el camp de la fiscalitat verda, en la qual Espanya se situa molt per sota de la UE, l’Executiu ha decidit modificar l’impost sobre hidrocarburs per apropar la tributació de dièsel a la de la gasolina. Reduirà la bonificació fiscal de el primer, per deixar el tipus estatal general d’aquest combustible a 34,5 cèntims, davant de 30,7 actuals o els 40,07 de la gasolina. L’alça suposa una despesa de 38 euros per cada 1.000 euros de carburant. Per a un dipòsit de 50 litres, són tres euros amb l’IVA inclòs. És a dir, estima Hisenda, 3,45 euros més a l’mes per al consumidor mitjà, el qual fa 15.000 quilòmetres a l’any. La mesura no afectarà transportistes professionals i llançarà 500 milions.

Taxa a residus

En aquesta mateixa línia, però ja fora de l’Pressupost, se situa una de les principals novetats de la reforma, la creació d’un impost estatal sobre residus “que penalitzi les opcions de gestió de residus menys sostenibles, el dipòsit en abocador i la incineració” , detalla l’Executiu, per ingressar 861.000.000. La mesura “segueix les recomanacions de diverses directives europees per reduir el percentatge de residus en abocadors”, diu Hisenda.

Impost a l’plàstic

Una altra de les novetats previstes per l’Executiu per 2021 és la creació d’un impost als envasos de plàstic no reutilitzables, per ingressar 491 milions.

Taxa Google

En paral·lel a el pla pressupostari, el Govern compta també per 2021 amb el nou impost sobre els negocis digitals, l’anomenada Taxa Google, que entrarà en vigor el 16 de gener després de la seva recent aprovació. Busca recaptar 968 milions el 2021 gravant a el 3% les operacions de publicitat en línia, intermediació digital entre consumidors o la venda de dades d’usuaris de les companyies que facturin a l’almenys 750 milions al món i tres a Espanya.

Taxa Tobin

De la mateixa manera, el pla tampoc inclou l’impost sobre les transaccions financeres, la taxa Tobin, aprovada en paral·lel a la Taxa Google, que entrarà en vigor a mitjans de gener. El seu objectiu és ingressar 850 milions anuals, gravant a l’0,2% la compravenda d’accions de companyies espanyoles amb una capitalització superior als 1.000 milions.

Pla antifrau

Finalment, l’Executiu compta amb aprovar pròximament la llei de mesures antifrau, per ingressar 828 milions, limitant el pagament en efectiu entre professionals a 1.000 euros; ampliant la llista de morosos o millorant la lluita contra l’elusió fiscal. I hi ha altres mesures per 250 milions.

Via: Cinco Dias

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.