fbpx

Bloc Actualitat Cudós Consultors





Es remet a les Corts el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau

fiscal

Enduriment de la limitació dels pagaments en efectiu; prohibició d’amnisties fiscals; ampliació del llistat de deutors de la Hisenda Pública; lluita contra els paradisos fiscals i contra el programari de doble ús; control de criptomonedes; valor de referència (ITPAJD, IP i ISD); mesures “antielusión” fiscal i compliment voluntari de les obligacions.

Es remet a les Corts el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc i ha ordenat la seva remissió a les Corts Generals que iniciarà ara el seu tràmit parlamentari.

El projecte de llei conté canvis en diverses normes i figures tributàries, tant per a incorporar el Dret comunitari a l’ordenament intern com per a implantar mesures que reforcin la lluita contra l’elusió fiscal complexa i l’economia submergida.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que per al Govern la lluita contra el frau fiscal és una “absoluta prioritat”. “No pot haver-hi justícia social sense justícia fiscal”, ha assenyalat. Per a aconseguir aquest objectiu, la ministra ha indicat que és imprescindible complir amb les obligacions tributàries i perseguir les pràctiques irregulars que suposen un greuge per als contribuents que sí que compleixen.

Montero ha ressaltat que la política del Ministeri d’Hisenda i de tot el Govern és de “tolerància zero contra qualsevol pràctica fraudulenta, més encara en un moment de crisi com l’actual en el qual incomplir les obligacions fiscals suposa restar recursos a l’Estat de Benestar”.
Amb la nova Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal es combatran les noves maneres i fórmules de frau tributari, associats a les noves tecnologies. Permetrà perseguir els comportaments inadequats de grans empreses multinacionals i evitar la planificació fiscal abusiva.

En els últims anys, les actuacions efectuades per l’Agència Tributària en grans multinacionals tecnològiques han permès, a més de l’ingrés de 400 milions d’euros, un augment de les seves bases imposables per a pròxims anys, de més de 650 milions d’euros.

En una altra de les àrees prioritàries, el control de patrimonis rellevants, l’Agència va aconseguir liquidar deute per un import de 608 milions d’euros en 2019, la qual cosa suposa un increment del 75% respecte a l’any anterior. A més, en aquest col·lectiu dels contribuents amb majors fortunes, les seves bases imposables han crescut un 16%.

Enduriment de la limitació dels pagaments en efectiu

Aquest projecte de Llei modifica la limitació del pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques que passarà de 2.500 a 1.000 euros, en el supòsit d’operacions entre empresaris.
Tenint en compte que la utilització de mitjans de pagament en efectiu facilita els comportaments defraudatoris, a fi d’aprofundir en la lluita contra el frau, es disminueix el límit general d’aquesta mena de pagaments. No obstant això, per a minimitzar els efectes col·laterals en petites economies domèstiques es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats per particulars.

Al seu torn, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros, en el cas de particulars amb domicili fiscal anés d’Espanya. Amb això, es persegueix restringir aquestes operacions que, a l’ésser en efectiu, són més difícilment traçables i poden facilitar, per tant, el frau.

Prohibició d’amnisties fiscals

Una altra mesura que es contempla és la prohibició per llei d’amnisties fiscals, que afectarà grans fortunes i patrimonis. Es considera pertinent reconèixer de manera expressa la prohibició de qualsevol mecanisme extraordinari de regularització fiscal que impliqui la disminució de la quantia del deute tributari. S’impedeix així que hi hagi beneficis tributaris injustificats que suposin la fallida del deure de contribuir al sosteniment de les despeses de l’Estat.

La ministra d’Hisenda ha asseverat que es va acabar (crear) greuges comparatius amb milions d’espanyols que compleixen disciplinadament amb les seves obligacions fiscals. “A partir d’ara els ciutadans saben que l’Estat no es rendirà ni buscarà dreceres en la seva lluita contra el frau fiscal”, ha ressaltat Montero.

Ampliació del llistat de deutors de la Hisenda Pública

Aquest projecte de Llei disminueix d’un milió a 600.000 euros, l’import la superació del qual comporta la inclusió en aquest llistat. L’objectiu és fomentar l’ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública.

Així mateix, s’inclou expressament en la llista de deutors a la Hisenda Pública, al costat dels deutors principals, als responsables solidaris. Amb això es persegueix que les implicacions d’aparèixer en el llistat aconsegueixin en major mesura als veritables responsables dels deutes.

Lluita contra els paradisos fiscals

Una altra mesura inclosa en el projecte de Llei és l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal que passen a denominar-se jurisdiccions no cooperatives, terme utilitzat internacionalment.
El concepte de paradís fiscal s’amplia atenent criteris d’equitat fiscal i transparència. Així, s’inclouran en la llista de paradisos, per exemple, els territoris que facilitin l’existència de societats extraterritorials per a atreure beneficis sense activitat econòmica real, o aquells on hi hagi opacitat i falta de transparència, o territoris amb els quals no existeixi un efectiu intercanvi d’informació sobre el titular real dels béns o drets, o on existeixi una baixa o nul·la tributació (fins ara només s’incloïa el concepte de nul·la tributació).

Així mateix, s’inclouran els règims fiscals preferencials que resultin perjudicials, establerts en territoris que faciliten el frau, per exemple, règims que donen un tracte de favor als no residents respecte als residents.

A més, s’habilitarà al Govern per a actualitzar la llista de paradisos fiscals, que haurà de ser revisada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.

Lluita contra el programari de doble ús

També s’estableix la prohibició del denominat programari de doble ús, que consisteix en programes informàtics que permeten manipular la compatibilitat. L’objectiu és no permetre ni la producció ni la tinença de programes i sistemes informàtics que possibilitin la manipulació de dades comptables i de gestió.

L’Agència Tributària ve reforçant les seves actuacions en aquest àmbit i en els últims cinc anys s’han regularitzat 1.500 milions d’euros, dels quals més de 300 milions corresponen al passat exercici. Amb aquesta nova llei, l’Agència comptarà amb més eines per a reforçar la seva capacitat en la lluita contra l’ús d’aquests programes informàtics, que permeten alterar vendes.
Així, el projecte de Llei exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suportin processos comptables o de gestió empresarial s’ajustin a uns certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat dels registres d’operacions.

Es contempla la possibilitat d’incloure especificacions tècniques via desenvolupo reglamentari, incloent-hi sotmetre-ho a certificació i s’estableix un règim sancionador específic per la producció d’aquests programes o la seva tinença sense l’adequada certificació.

Control de criptomonedes

Les noves circumstàncies existents en el món econòmic fan necessari ajustar la Llei 7/2012 que va introduir l’obligació d’informar sobre béns i drets situats a l’estranger. En l’actualitat, es fa necessari tenir un major control sobre les criptomonedes i per això s’incorpora l’obligació d’informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals, tan situades a Espanya com a l’estranger si afecta contribuents espanyols.

D’aquesta manera, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s’estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions d’adquisició, transmissió, permuta, transferència, cobraments i pagaments, amb criptomonedes.

També s’introdueix l’obligació d’informar en el model 720 de declaracions de béns i drets en l’exterior, sobre la tinença de monedes virtuals en l’estranger.

Valor de referència (ITPAJD, IP i ISD)

Donada l’elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i drets afectats per aquests impostos, s’emporta cap a una reforma per a donar seguretat jurídica a contribuents i administracions tributàries, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem.

En nom de la seguretat jurídica, en el cas de béns immobles, el valor de referència del Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de manera objectiva.

Aquest valor de referència de cada immoble es basa en totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades i formalitzades davant fedatari. Es calcula amb unes regles tècniques justes i transparents i es fixarà per Cadastre mitjançant un garantista procediment administratiu per al seu general coneixement.

Aquest nou ús del valor de referència compta amb el suport de les Comunitats Autònomes de manera unànime i la norma que es presenta és fruit del consens aconseguit en el Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, òrgan interadministratiu en el qual estàs representades les CCAA, juntament amb el Ministeri d’Hisenda i l’Agència Tributària.

Així mateix, en el si del Consell, totes les CCAA han manifestat la seva voluntat de subscriure, de manera imminent, convenis de col·laboració amb l’Estat per a la coordinació d’actuacions relatives al valor de referència.

Cal tenir en compte que el valor de referència és diferent del valor cadastral i per això, aquesta norma no afecta de cap manera als impostos que usen el valor cadastral com a base imposable (com l’IRPF, l’IBI o l’Impost sobre l’Increment del valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana).

Mesures antielusión fiscal

Aquest projecte de Llei també contempla la transposició de la Directiva europea antielusión fiscal, coneguda com a ATAD, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament en el mercat interior. La directiva incorpora diverses de les matèries tractades en els informes de l’OCDE del Pla d’acció per a evitar l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis (Pla BEPS).

En aquest projecte de Llei aprovat avui, s’incorporen a la legislació espanyola, els àmbits de la directiva concernents a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de sortida o “Exit Tax”.

D’una banda, per a reforçar la tributació a Espanya de rendes que es havien localitzat en territoris de baixa fiscalitat, i així evitar la seva deslocalització.

D’altra banda, es persegueix assegurar que les empreses que es traslladin a un altre país no deixin de tributar per bases imposables que legalment han de quedar gravades a Espanya.

Així, amb el “Exit Tax” es busca garantir que, quan una empresa traslladi els seus actius o la seva residència fiscal fora de l’Estat, aquest Estat greu el valor econòmic de qualsevol plusvàlua creada en el seu territori, encara que la plusvàlua en qüestió encara no s’hagi realitzat en el moment del trasllat d’actius. D’aquesta manera, s’aconsegueix que tributin a Espanya les plusvàlues generades quan una societat trasllada la seva residència fiscal a l’estranger.

Compliment voluntari de les obligacions

D’altra banda, el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, conté actuacions per a alleugerir el volum de litigiositat amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. Es contemplen canvis en el règim de reduccions aplicables a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per a aconseguir una major simplificació i afavorir el pagament voluntari.

Així mateix, aquest projecte de Llei inclou mesures per a reforçar el control dels operadors del joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau en aquesta activitat. S’habiliten mecanismes per a lluitar contra la manipulació de les competicions esportives i combatre el frau que pot produir-se en les apostes esportives.

El conjunt de totes aquestes mesures de lluita contra el frau i l’elusió fiscal podria tenir un impacte de 828 milions d’euros en les arques públiques l’any vinent.

Règim Econòmic i Fiscal del de canàries per a reforçar la lluita contra el frau

A més, el Consell de Ministres ha acordat remetre al Parlament Canari la modificació de la Llei 20/1991, de 7 de juny, de modificació dels aspectes fiscals del Règim Econòmic Fiscal de Canàries, inclosa en el Projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal aprovat avui.

Es tracta de dues mesures relatives a l’Impost General Indirecte Canari (IGIC). En primer lloc, s’incorporen les modificacions incloses en l’Impost sobre el Valor Afegit, en matèria de responsabilitat tributària en l’àmbit de les liquidacions duaneres.

D’altra banda, la normativa de l’Impost General Indirecte Canari ha establert la gestió dels llibres registres del referit Imposat a través de la seu electrònica Agència Tributària Canària, mitjançant el subministrament dels registres de facturació. Per aquest motiu, es tipifica com a infracció tributària el retard o incompliment de tal obligació i s’estableix la sanció tributària corresponent.

Aquest Acord es remet al Parlament Canari, segons es contempla en l’Estatut d’Autonomia de Canàries, en el qual s’estableix que la modificació del Règim Econòmic i Fiscal de l’arxipèlag requereix informe previ del Parlament Canari.
Font: La Moncloa


Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer
Tel: 973 28 28 18 Lleida
Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.