Dos anys i mig presó a una infermera per consultar sense motiu i «per curiositat» l'historial clínic de pacients.

El TS condemna per un delicte de revelació de secrets a 2 anys i mig de presó i a 6 anys d’inhabilitació absoluta a una infermera que va accedir «per curiositat» i sense causa justificada, a l’historial clínic de tres pacients que no tenia assignats.

Segons s’informa mitjançant un comunicat del Poder Judicial, el Tribunal Suprem ha condemnat a dos anys i mig presó a una infermera que va accedir “per curiositat” a l’historial clínic de tres pacients a Valladolid. A aquesta condemna s’addicionen 6 anys d’inhabilitació absoluta. No obstant això, la Sala rebutja aplicar un agreujament, com sol·licitaven els recurrents, basant-se en el fet que l’accés es va produir respecte de dades sensibles amb protecció reforçada (dades relatives a la salut), ja que això ja s’ha tingut en compte per a aplicar el tipus penal.

El cas

La Sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat per un delicte de revelació de secrets a 2 anys i mig de presó i a 6 anys d’inhabilitació absoluta a una infermera per accedir sense causa justificada, “per curiositat”, a l’historial clínic de tres pacients que no tenia assignats -una infermera i els seus dos fills- des del centre de salut de la localitat de Serrada (Valladolid), on treballava en 2016.

Els fets provats narren que l’acusada per la seva condició d’infermera d’aquest centre de salut tenia a la seva disposició el programa informàtic MEDORACYL, que recull la informació integral dels pacients del servei públic de salut, tant el seu historial clínic com les seves dades personals. L’accés al mateix solo està permès quan es tracti d’un pacient “assignat” al professional que efectuarà la consulta o, si es tracta d’un pacient “no assignat”, que tal accés sigui degut a un motiu justificat.

El 18 de febrer de 2.016, a les 19,53 hores, va accedir, durant un minut aproximadament, a les dades d’una altra professional sanitària que, al seu torn, era pacient d’un altre Centre de Salut sense que hi hagués motiu justificat algun. I d’igual manera, el 23 de febrer, a les 18,24 hores i a les 18,25 hores, va accedir també, durant un minut aproximadament en cada cas, a les dades de dos fills de l’anterior, pacients també d’altres Centres de Salut d’aquesta província.

El Tribunal Superior de Justícia de Castella León que, igual que la dictada per l’Audiència Provincial de Valladolid, va absoldre a l’acusada del citat delicte de descobriment i revelació de secrets. La sentència recorreguda en cassació va entendre que l’actuació de l’acusada no tenia encaix penal, reconduint els fets a l’àmbit disciplinari, ja que es va tractar d’un comportament derivat de la mera curiositat, producte dels enfrontaments personals haguts en el passat entre denunciant i denunciada, sense que constés que difongués o usés les dades.

Per a la Sala penal del Tribunal Suprem la infermera va cometre un delicte de l’article 197.2 del Codi Penal.

El TS estima parcialment el recurs interposat per l’afectada i els seus dos fills, considerant que l’acusada va cometre un delicte de l’article 197.2 del Codi Penal que sanciona amb penes de presó d’1 a 4 anys i amb pena de multa de 12 a 24 mesos a qui, entre altres conductes, “sense estar autoritzat accedeixi per qualsevol mitjà a dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics o en qualsevol altra mena d’arxiu o registre públic o privat, i a qui els alteri o utilitzi en perjudici del titular de les dades o d’un tercer”. La Sala penal afirma entén que no va haver-hi cap mena de justificació professional o d’un altre ordre ni tenia autorització dels titulars de les dades perquè l’acusada:

“(…) mancava d’autorització per a accedir a les dades als quals il·lícitament va accedir, sense que consti que hagués de realitzar cap maniobra per a sortejar els sistemes de seguretat del sistema informàtic”.

La Sala rebutja aplicar l’agreujament del delicte

“(…) un simple accés, guiat per la curiositat, que no va ser seguit de cap acció que comportés una lesió addicional del bé jurídic, per la qual cosa no hi ha raó que justifiqui l’agreujament punitiu pretès, raó per la qual en aquest particular els recursos no poden tenir favorable acolliment”.

Revocació de la sentència absolutòria del TSJ

La Sala acaba explicant que la revocació de la sentència absolutòria del TSJ Castella León és possible perquè l’alt tribunal s’ha limitat, sense alterar els fets provats i sense entrar en la valoració de la prova, a realitzar la correcta subsunció dels fets provats en la norma penal procedent, conforme a la doctrina del Tribunal Constitucional sobre revocació de sentències absolutòries.

Via: Iberley

Per obtenir més informació podeu contactar amb: www.cudos-consultors-com

Tel: 973.450.555 Balaguer

Tel: 973 28 28 18 Lleida

Tel: 973 64 32 32 Vielha

Et pots subscriure al nostre butlletí de notícies.