Expropiacions: el meu és meu, i el teu és de tots.

Expropiacions: el meu és meu, i el teu és de tots

En primer lloc aquesta és la norma que apliquin les administracions públiques quan es tracta de fer expropiacions als particulars.

Sobre això, l’article 33 de la constitució espanyola disposa el següent:

Primer es reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència.

Per tant la funció social d’aquests drets en delimitarà el contingut, d’acord amb les lleis.

Finalment ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social,

mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposin.

Per tant, el dret de propietat cedeix davant les causes d’utilitat pública o interès social, i per això estem obligats a “vendre”

la nostra propietat quan sobre la mateixa s’hi ha de construir un parc públic, una carretera, un canal, una via de tren, una escola,

un hospital, etc.

I com és una obligació, es diu expropiació forçosa.

També llaura bé, aquest deure de cedir la propietat va acompanyat del dret a obtenir a canvi la corresponent indemnització,

i aquesta és una qüestió que calç vetllar per tal que el sacrifici que fem per la societat quan som expropiats,

es vegi degudament compensat.

Per aixó cal anar amb compte, perquè del procediment d’expropiació s’ha de fer un bon seguiment donis del seu inici,

donis que rebem la primera notícia o notificació, o ens arrisquem al fet que en qualsevol tràmit inicial es pugui crear

una situació perjudicial irreversible pels nostres interessos.

Per això és del tot recomanable, posar-se en contacte de forma immediata amb un advocat especialitzat,

atès que l’administració expropiant te els seus propis especialistes i assessors,davant dels quals els particulars han

de defensar el seu interès legítim amb el màxim rigor i professionalitat

expropiacions

Per aixó si vols obtenir mes informació us informarem des del departament jurídic de:

www.cudos-consultors-com

Tel: 973 450 555