El TEAC aclareix les despeses de viatge i dietes.

El TEAC aclareix qui ha de justificar les despeses de viatge i dietes si hi ha una inspecció.

El TEAC aclareix, quan un treballador percep dietes de la seva empresa per les despeses de viatge, menjars i allotjament no ha de tributar

per aquests a la seva declaració de la renda (IRPF). Però com algunes societats abusen d’aquesta via per pagar més als seus

empleats sense augmentar la seva càrrega fiscal, l’Agència Tributària vigila amb zel aquestes despeses. Verifica que realment

s’han produït i que efectivament està relacionat amb l’activitat laboral. En cas contrari, el fisc considera que es tracta part de

la retribució pel qual s’ha de tributar. Però si s’obre una recerca, és l’empresa o el treballador que va gastar qui té la responsabilitat

d’oferir proves? Depèn.

Durant molt temps ha sorgit el dubte sobre qui ha de justificar aquestes despeses quan l’Agència Tributària inicia una comprovació

a un empleat, perquè es dóna la circumstància que, encara que és l’empleat el que cobra les dietes, els rebuts o factures que ho

justifiquen solen estar en mans de l’empresa. El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), la instància administrativa

que dilucida les qüestions tributàries, i unifica el criteri de l’Administració, va dictar una resolució el passat 6 de novembre en

el qual aclareix alguns aspectes d’aquesta controvèrsia.

El TEAC adverteix que “no existeix obstacle normatiu que impedeixi a l’Administració comprovar al perceptor de retribucions

que han estat declarades com a dietes i assignacions per a despeses de viatge exonerades de gravamen, en relació amb les mateixes”.

José María Salcedo, soci del despatx Àtic Jurídic, aclareix: “Això vol dir que qualsevol treballador que hagi percebut dietes pot

sofrir una comprovació en el seu IRPF. Qüestió diferent és qui té la càrrega de la prova d’acreditar la realitat de les dietes, i la seva

vinculació amb l’activitat laboral.

El primer que comprova Hisenda

Quan obre una inspecció per aquesta qüestió és analitzar si les despeses estan relacionades amb l’activitat de l’empresa.

Salcedo explica que “aquesta no és una qüestió intranscendent. En la majoria dels casos, Hisenda obliga als treballadors

a tributar per aquestes dietes perquè aquests no han pogut acreditar la seva realitat ni la seva conveniència per a l’activitat.

Per tant, en la mesura en què aquesta prova correspongués a l’empresa, i no al treballador, aquestes liquidacions podrien ser anul·lades”.

Precisament per això, el TEAC, aclareix en la seva resolució quina documentació correspon aportar respectivament,

a treballador i empresa, en aquests casos. El resum de la resolució és que el treballador haurà de justificar les estades i els viatges

quan es desplaci en transport públic. I l’empresa li toca adonar de les despeses de locomoció quan el desplaçament sigui en vehicle

privat i les despeses de manutenció.

I així ho explica el TEAC:

“Les despeses de locomoció mitjançant ús de vehicle privat així com les despeses de manutenció,

han de ser acreditats pel pagador, doncs a ell li correspon justificar el dia i lloc del desplaçament que, juntament amb el motiu

o raó d’aquest, són precisament els extrems que permeten acreditar que les quantitats (euros per quilòmetre o euros per dia)

establertes en la norma queden exonerades de tributació per obeir a raons laborals i de desenvolupament de la seva activitat econòmica.

Això no és obstacle perquè el perceptor pugui aportar voluntàriament la justificació dels mateixos si disposés d’ella”.

Salcedo precisa que l’empresa haurà de justificar la veracitat de les despeses de locomoció amb vehicle privat i les despeses de manutenció.

I haurà de provar el dia i el lloc del desplaçament. A més, l’empresa haurà de justificar la raó o motius dels desplaçaments.

És a dir, que les dietes pagades obeeixen a raons laborals i d’organització de l’activitat.

D’altra banda el TEAC

També sosté que “les despeses de locomoció en cas d’haver-se utilitzat un mig públic de transport, així com els d’estada

(amb l’excepció dels corresponents a conductors de vehicles de transport de mercaderies per carretera que no excedeixin de les

quantitats diàries assenyalades en la norma), hauran de justificar-se, en principi, per l’empleat o perceptor de les dietes,

al no atribuir la norma la càrrega d’aquesta prova a l’entitat pagadora, haver estat satisfets per ell, estant els justificants expedits

al seu nom, i regir, en definitiva, el criteri general sobre repartiment de la càrrega de la prova de l’article 105 de la LGT i que

atribueix a l’obligat tributari acreditar aquells fets que li afavoreixen. El mateix caldria assenyalar de les despeses d’aparcament

o peatge en el cas que s’hagués utilitzat un vehicle privat”.

Font (El País, 21-11-2018)

El TEAC aclareix qui ha de justificar les despeses de viatge i dietes si hi ha una inspecció.

Per obtenir mes informació us informarem des del departament fiscal de:

www.cudos-consultors-com

Tel: 973 450 555